Memòria històrica
La Flor de Maig, un espai simbòlic per un barri viu, combatiu i amb memòria històrica com el Poblenou.
Els orígens de la Flor de Maig
El 1890 16 obrers, molts d’ells boters, funden al Poblenou “La Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Mayo”, que arribarà a ser una de les cooperatives més important del país, amb una apotación de 25 ptes. per soci que els va servir per començar amb la compra d’un banc de fusta, un litre de petroli, un quinqué, un barril gran, un embut, sis gots de vidre, un joc de mesures per al litre i una partida de vi comú.
Els seus fundadors, aficionats al cant coral, li van donar el nom d’una de les més cèlebres composicions d’Anselm Clavé, La Flor de Maig, i entre ells trobem a boters molt actius dins del moviment obrer de l’època. Pere Rovira, el seu primer president, seria també representant de Sant Martí de Provençals a la Federació de Boters, com Jaume Anglè i que va ser particep actiu en aquesta associació i més endavant en “Solidaritat Obrera”.
Primer, la societat va llogar un modest local al Passatge Messeguer, però quatre anys més tard, van comprar uns terrenys al carrer Wad-Ras 195 (actual Doctor Trueta) on van construir el seu local social, la qual seria ja per sempre la seva emblemàtica seu central.
La “Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Mayo” seguia, com altres, els principis del cooperativisme del qual van ser pioners els teixidors anglesos de Rochdale, promovent l’estalvi entre els seus associats, ja que comprant al major dels aliments ja no estaven condemnats a pagar els preus abusius dels comerciants del barri. La Cooperativa va anar creixent i obrint altres sucursals, al barri i en altres, a través de l’absorció o fusió amb altres cooperatives i si en un principi van ser els mateixos socis els que s’encarregaven de la compra i distribució dels articles de consum, es va acabar per contractar treballadors per al seu transport i venda. Però també en l’ideal cooperativista figurava la solidaritat i l’ajuda mútua com a valors fonamentals, pel que van ser creant ajudes d’auxili a la vellesa i als impossibilitats per al treball.
Al costat d’altres cooperatives van ser els impulsors de la Vil·la de Salut de l’Aliança. Es van ocupar a desenvolupar escoles nocturnes per a adults, preocupats com estaven per la cultura de la classe obrera, amb una biblioteca ben equipada, de pedagogia cooperativista, d’esperanto, també d’activitats de descans, teatre i cafè.El 1908 la Cooperativa va adquirir una finca rústica a Cerdanyola on va construir una granja que servia per proveir-se de productes frescos, hortalisses i carn, així com de lloc d’esplai i descans. Clarament la “Flor de Maig” no era només una cooperativa de consum sinó també de producció, encara que de fet ja havia començat el 1898 amb un article de primera necessitat com el pa.A finals dels anys vint la Cooperativa tenia set sucursals, la seu central i la finca de Cerdanyola amb la seva Granja, tot un èxit. Però precisament aquest èxit “comercial” seria causa, primer d’un estancament i després d’una confusa sensació de crisi que es consolidaria a la República. És de suposar que l’esperit cooperativista quedava diluït davant la magnitud de l’entitat, sorgint disputes entre les juntes directives de les sucursals, situació que a més es veuria agreujada amb els problemes econòmics derivats de la crisi del 29.
Així arribem a juliol de 1936, quan derrotat el cop feixista a Barcelona s’entra en uns primers mesos en què aquell esperit cooperativista és posat en qüestió i desbordat per una situació revolucionària. En una economia que es preveia “socialitzada”, el cooperativista es convertia en un “petit propietari”. Encara que sembla que aquest “dubte identiaàri” es va veure ràpidament superat pel desenvolupament de la guerra i la seva tàctica, que va imposar la fusió de les cooperatives a la Unió de Cooperadors de Barcelona.
Però a més de “aquesta” guerra civil, hi havia una altra latent entre les forces “lleials a la República”, d’una banda les burgeses i legalistes i de l’altra les revolucionàries que havien anat perdent pes fins arribar al Maig del 37, que coincideix també amb una altra reestructuració en l’organització cooperativista. Si bé tot això no ha de fer-nos passar per alt la gran tasca solidària que encara van realitzar, com l’acollida als “nens de la guerra” i els menjadors populars.
Però si el moviment cooperativista s’havia vist abocat a canvis imprevistos en la seva gestió, el que va passar després amb l’entrada de Franco va significar la confiscació de la gran part del patrimoni cooperativista, encara que després sota la gestió del sindicat vertical, van seguir algunes cooperatives , ja que amb això es pretenia donar un “contingut social” al que havia estat simplement un cop d’estat de la dreta més reaccionària. Això va provocar que varen entrar en crisi gairebé totes.
La Cooperativa La Flor de Maig, que només una dècada abans posseïa un gran patrimoni, va ser objecte de la rapinya i de l’administració fraudulenta per part dels nous gestors i definitivament el 1950 s’inicia la seva liquidació.
Dos edificis quedaran al Poblenou com a testimonis d’aquell gloriós passat cooperativista, un el de la seva seu central del carrer Wad-Ras 195, avui Doctor Trueta, i l’altre el de la seva sucursal de Pere IV 92.
Però a més de “aquesta” guerra civil, hi havia una altra latent entre les forces “lleials a la República”, d’una banda les burgeses i legalistes i de l’altra les revolucionàries que havien anat perdent pes fins arribar al Maig del 37, que coincideix també amb una altra reestructuració en l’organització cooperativista. Si bé tot això no ha de fer-nos passar per alt la gran tasca solidària que encara van realitzar, com l’acollida als “nens de la guerra” i els menjadors populars.
Però si el moviment cooperativista s’havia vist abocat a canvis imprevistos en la seva gestió, el que va passar després amb l’entrada de Franco va significar la confiscació de la gran part del patrimoni cooperativista, encara que després sota la gestió del sindicat vertical, van seguir algunes cooperatives , ja que amb això es pretenia donar un “contingut social” al que havia estat simplement un cop d’estat de la dreta més reaccionària. Això va provocar que varen entrar en crisi gairebé totes.
La Cooperativa La Flor de Maig, que només una dècada abans posseïa un gran patrimoni, va ser objecte de la rapinya i de l’administració fraudulenta per part dels nous gestors i definitivament el 1950 s’inicia la seva liquidació.
Dos edificis quedaran al Poblenou com a testimonis d’aquell gloriós passat cooperativista, un el de la seva seu central del carrer Wad-Ras 195, avui Doctor Trueta, i l’altre el de la seva sucursal de Pere IV 92.
FONT: http://historiasdelpoblenou.blogspot.com.es/2012/03/la-cooperativa-la-flor-de-maig-un-poco.html
info@laflordemaig.cat