Memòria històrica
La Flor de Maig, un espai simbòlic per un barri viu, combatiu i amb memòria històrica com el Poblenou.
L’expropiació
Des de les anys 60, l’edifici actual de la Flor de Maig pateix diferents circumstàncies. Quan en 1950 l’antiga cooperativa s’havia dissolt, empesa per l’anquilosament social del règim franquista, el seu edifici va acabar en mans d’un drapaire que va llogar el pis i l’entrada principal a l’Ajuntament de llavors, que va destinar la resta de l’edifici a escola professional del Sindicat Vertical franquista. Va ser també institut de secundària, es va abandonar, etc. Durant els darrers temps del franquisme a Barcelona, va entrar a formar part del Pla d’Ateneus de l’Ajuntament, encara que sota propietat privada, no municipal. Amb l’entusiasme i la imaginació popular dels començaments es van realitzar cercaviles i diversos actes lúdics com a propaganda del nou espai que va obrir al barri a finals de 1978.
La societat Española Comercial Inmobiliaria SA, propietat d’una família franquista de Granollers, va comprar, a principis del 1948, l’edifici on s’ubicava la seu social de La Cooperativa de Consum de La Flor de Maig, situada al carrer Wad Ras 195.
El 18 de gener de 1948 apareixia un anunci al diari La Vanguardia, el qual es va repetir diverses vegades al llarg de 1948, on s’informava de la “gran liquidación” i venda del material (mobles, cadires, taules, etc.) de l’antiga Cooperativa La Flor de Maig pel desallotjament de l’immoble del carrer Wad Ras 195.
Qui es va apropiar de l’edifici?
L’edifici on s’ubicava la seu social de La Cooperativa de Consum de La Flor de Maig, situat al carrer Wad Ras 195, va ser venut a principis del 1948 a Española Comercial Inmobiliaria SA. Aquesta empresa es va constituir el 20 de desembre de 1941 i era propietat de la família Trullàs-Cunillera, propietaris d’una coneguda foneria de Granollers i mantenidors d’estretes relacions amb el règim franquista. De fet, Joaquim Trullàs Cunillera, un dels seus membres, va ser alcalde de Granollers el 1963. El Sr. Trullàs havia estat anteriorment caporal del sometent de la comarca del Vallès Oriental (1948) i, el 1949, va ser delegat d’informació i investigació de la FET y de las JONS de la mateixa població i, el 1950, de tot el Vallès Oriental, càrrec que exercí fins al 1962. A més, va ser vocal del Sindicat del Metall, va formar part del Consejo Local del Movimiento i vocal provincial de la CNS del Metall. El seu pare, l’industrial Esteve Trullàs i Pons, que era militant de la Lliga Regionalista, va ser assassinat durant la Guerra Civil, així com també el seu oncle Antoni Cunillera, que havia estat alcalde de Granollers l’any 1927 (durant el règim de Primo de Rivera).
Les hipoteques, liquidació i dissolució de La Flor de Maig
El 3 de setembre de 1947, el Ministerio de Trabajo aprovava la creació de la Comisión Liquidadora de La Cooperativa de Consumo La Flor de Mayo. I el 30 d’octubre de 1947 es donava per dissolta i liquidada La Cooperativa. El 13 de gener de 1948 es fa efectiu un requeriment notarial a instància de Juan March i Tort (com a president de la Comisión Liquidadora de La Cooperativa de Consumo La Flor de Mayo) dirigit a Francisco Blanch Soler per a que cessi en la seva funció d’administració dels immobles de la cooperativa.
El novembre1943, la Flor de Maig signa una hipoteca a 50 anys de 210.000 pessetes amb el Banco Hipotecario de España, que taxa la finca per subhasta en 420.000 pessetes. L’octubre de 1946 es va signar una segona hipoteca amb el Gremio de Panaderos de Barcelona, d’aquesta finca i 6 més, per valor de 7.000 pessetes i la prohibició de vendre pa.
Les famílies Trullàs Cunillera i Aguilar Barbany: el cas de Manufacturas Colomer SA
Manufacturas Colomer SA era una empresa tèxtil d’Arenys de Munt dirigida pels germans Colomer. Després de diverses dificultats econòmiques, l’agost de 1954 la Magistratura de Treball de Barcelona estableix un primer embargament preventiu sobre l’immoble; el novembre un segon embargament i, novament, el maig de 1955, un tercer, tots ells com a resultat dels deutes contrets amb la Caixa de Jubilacions Tèxtil i l’Instituto Nacional de Previsión, a més per sancions imposades per la Delegación del Trabajo. Aquesta situació porta a la finalització de les activitats de l’empresa.
Embargada la finca, surt a subhasta i és adjudicada per 1.331.200 pessetes a «Española Comercial e Inmobiliaria, S.A», que el 1958 la ven als germans Emilio i Carlos Aguilar Barbany, els quals redimeixen els censos que des del principi gravaven la finca.
Com va passar la Flor de Maig als germans Aguilar Barbany?
Com la finca va arribar a mans de la família Aguilar segueix sent un gran misteri. Els Aguilar Barbany consten com a propietaris de la Flor de Maig des dels anys 70 (segons informava el nº293 del setmanari La Directa).
Entre els anys 2000 i 2010 els nous propietaris, per herència, són les famílies Aguilar Peyra, Aguilar Bonet, Torán Aguilar i per adjudicació l’empresa Inmobles Optims XXI SL (dels Aguilar Ricos i Cortes Aguilar).
info@laflordemaig.cat