Dia gris però esperances assolellades. A les 12 iniciàvem a la Flor de Maig el passi del documental “Autonomía Obrera” sobre les lluites obreres autònomes a l’Espanya dels anys setanta, aquelles que bevien de la tradició de la Comuna, els primers soviets, el situacionisme i les experiències Consellistes. Entre els assistents dues persones clau del barri en referència al tema: en Ramón, ex-treballador de la cooperativa industrial Can Waldés, que encara avui funciona al barri, i en Paco, ex-treballador del Port de Barcelona.
Després del passi s’encetà un debat sobre els mètodes de lluita obrera, el context sindical tant de l’època com actual i la necessitat de seguir lluitant malgrat el nostre barri ja no estigui ple de fàbriques funcionant. Al final vam estar d’acord en què aquest debat seria interessant prosseguir-lo un altre dia.
A les dues, mentre la flaira del dinar gentilesa del grup dels Vermutets dels diumenges ens turmentava abans de dinar, el grup de poesia “Los Biolentos” anaven preparant el seu show de “poesía al rescate”. Violència rapsòdica, sagnant, i denúncia social a contrapèl i pel boc gros, que va sollevar l’ànim i aixecar efusius aplaudiments entre els comensals.
Cap a les 4 pujaven a l’escenari les cantaires de la Coral de la Flor de Maig acompanyades a la guitarra per la Maria Joao, fent un repàs del cant més revolucionari i nostrat mentre els assistents feien sobretaula i potser alguna capcinada.
A les cinc començava la xerrada “Memòria històrica i recuperació del patrimoni” amb la participació de l’Ivan de la cooperativa santsenca Ciutat Invisible i l’advocat Pep Cruanyes. l’Ivan va fer un repàs del cooperativisme a Poblenou, el barri industrial per excel·lència i el més potent de Barcelona (i possiblement de Catalunya) pel què fa a tradició cooperativista.
En Pep Cruanyes va centrar-se en les grans limitacions reparadores de les Lleis de Memòria Històrica aprovades a Espanya i Catalunya, tot comparant-les amb les polítiques públiques de memòria, molt més reparadores i serioses, de les veïnes França i Alemanya. En Pep va ajudar a fer entenedores aquestes lleis pels assistents, explicant alguns dels seus articles. Davant la qüestió de la recuperació, tant important ara per l’Ateneu Flor de Maig, va quedar clar que ‘s’ha fet molt poc; perquè l’Estat no ha tingut voluntat i l’única llei de patrimoni s’ha fet referida als partits’. Tanmateix la tossuderia d’alguns pobles ha fet possible la recuperació de cooperatives en les vil·les de Caldes i Sènia o bé les dues citades anteriorment a Barcelona.
La punta de llança fou la Flor de Maig i també altres com la cooperativa Pau i Justícia, dues experiències que ens poden assenyalar el camí a seguir dins l’anticapitalisme i la lluita social actual, i que ens llegaren un patrimoni fet de solidaritat, treball i lluita col·lectiva dels treballadors oposats al monstre de la industrialització capitalista, que sembrava misèria i marginació en els seus barris. Saber llegir i actualitzar aquestes experiències és un dels grans reptes que tenim com a Ateneu i com a hereus de la Flor de Maig. També va destacar la importància de la solidaritat i fer xarxa entre lluites actuals de recuperació com és el cas de la Lleialtat Santsenca o la Cooperativa Popular Obrera Siglo XX a la Barceloneta.
En el debat posterior es va preguntar a en Pep sobre les possibilitats després d’un judici que podria ser desfavorable als interessos de la Flor de Maig. D’opcions n’hi ha. Però probablement el més important és que nosaltres, la gent del barri, ens creguem de veritat que la Flor de Maig ens pertany i és nostra. Així ja tenim la lluita guanyada. Passi el que passi.
Un dia ple de vida a La Flor de Maig, però no hem d’oblidar que no acaba aquí. Queda molta feina per fer i tot és possible, ens veiem dimarts 28 a les 18h a la Seu del Districte de Sant Martí i dijous 30 a les 11.30h a la Ciutat de la Justícia.
EL FRANQUISME LA VA EXPROPIAR, EL POBLENOU LA RECOOPERA.
La Flor de Maig és i serà sempre del barri!
