Ja fa una legislatura que la nostra candidatura va entrar com un cavall de troia enderrocant una tàpia de 10 metres i ocupant un espai que estava esperant per ser posat al servei de la especulació d’un poder econòmic, la família Aguilar, que volia l’espai pel seu ús privat. Els veïns i veïnes del barri però, ens presentàvem amb un bon programa, participatiu i inclusiu, fonamentat en tres eixos: l’assamblearisme, l’autogestió i la transformació social.
– Aquest temps en la institució ens hem centrat en construïr la democràcia directa organitzant assemblees obertes i debats participatius, també autoorganitzant una consulta anomenada “Poblenou Decideix” (on es votava la recuperació definitiva de l’espai) o impulsant el Multireferèndum.
– Per altra banda, un altre eix que hem treballat ha sigut el feminisme, perquè Flor és nom de dona. Així, al rebre el premi del Districte com a millor entitat de l’any, l’alcalde Xavier Trias va haver de donar, no a una sinó a tres dones (Sempre en col•lectiu i cada una representant de una de les tres generacions) el premi Sant Martí. De la mateixa forma, la biblioteca que hem creat per fomentar el pensament crític porta el nom d’una antiga cooperativista de la Flor, i està plena de fotos de dones històriques del feminisme català i internacional. També hem estat part activa en la Vaga de totes.
– Alhora hem treballat per la solidaritat i contra el racisme, sobretot amb les naus ocupades -principalment per africans- que hi havia al barri, posant l’espai al seu servei per organitzar-nos juntes, ja fos recollint suport econòmic, fent pancartes per les manifestacions o fent tràmits burocràtics. Ens hem solidaritzat i coordinat amb altres candidatures semblants com Can Vies, la Sèquia o Can San Pere, i especialment amb Can Batlló.
– Una altra gran fita ha sigut generar projectes d’auto-renda per persones aturades del barri, com Recooperem, capgirant l’atur crònic i plantejant alternatives des de la base. O amb un projecte tèxtil fora de la lògica capitalista: la Flor de drap. De la mateixa forma, pel que fa a la sobirania alimentària, som amfitrions de la coordinadora de cooperatives de consum del Poblenou i lloc de trobada de la gent dels horts indignats, una xarxa de 6 horts ocupats al barri.
– També hem recuperat la memòria històrica del barri, aprenent del cooperativisme obrer, amb fotos, llibres i xerrades. Una memòria sempre col•lectiva, sempre en comú, i sempre per entendre el present i lluitar el futur. Recentment La Ciutat invisible i l’Arxiu Històric del Poblenou han publicat el llibre “Un barri fet a cops de cooperació”, amb la participació també de la Flor de Maig.
– En l’àmbit de la cultura, hem fet germinar una coral –i n’hem albergat una altra- i hem muntat multitud de concerts de tots els estils, sempre amb entrada oberta. Hem mantingut una política cultural d’artistes compromesos. Hem obert espais per la dissidència en l’art i la crítica a l’art com a negoci.
– Respecte a l’urbanisme, vam estar amb el teixit associatiu aturant les obres a la Rambla quan l’Ajuntament, unilateralment, les va començar, aconseguint iniciar el procés participatiu Fem Rambla. Som la seu del Observatori Antropològic del Conflicte Urbà, hem analitzat i proposat alternatives al model 22@, al turisme massificat i al procés de gentrificació del barri, conscients que l’espai públic és avui un espai de disputa permanent.
– Hem acollit iniciatives tan diverses com la PAH, la Xarxa d’Economia Solidària, Tanquem els CIEs, els vaguistes represaliats pel 29M al barri o assemblees i sindicats d’estudiants, entre molts altres.
– En relació al jovent hem albergat diferents reunions i activitats de la Xemeneia, la coordinadora d’entitats juvenils del Poblenou, essent la Flor espai de dinamització lúdica i crítica del jovent del barri.
No ha sigut un mandat fàcil, quan ha calgut ens hem hagut d’arremangar i fer front als problemes econòmics, i d’enfrontar-nos a judicis, amenaces i pressions. Però ens hem mantingut units, gent de totes les edats, sensibilitats i procedències, convivint, compartint, construïnt. Des de la pròpia existència com a primera pedra de resistència, del poble i per al poble, hem escrit part de la història del Poblenou perquè no hi ha Flor sense llavors, ni fruits sense esforç.
I tot això ho hem fet sense alcaldes ni regidors, ho hem fet a base de veïns i veïnes en Coordinadores bisemanals i Assemblees Generals trimestrals.
Conscients de tot això, us animem a determinar bé el valor que li voleu donar quan, davant d’una urna, tingueu a la vostra mà una papereta i un sobre electoral. Perquè a la Flor ho hem vist: el canvi real està en la autoorganització de la gent, està als carrers, a les places, als llocs de treball i d’estudi, als ateneus. Més enllà de votar o no votar, l’important és moure’s, l’important és construïr noves realitats i organitzar-se. Potser és més lent? ho fem segons el nostre propi calendari, potser és només al barri? Ho fem segons la nostra pròpia geografia.
La Flor de Maig, 22 de Maig de 2015
Barri del Poblenou, Barcelona.
