Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà

L’OACU és un col·lectiu d’investigadors socials fundat el 7 de novembre de 2012 a Barcelona.
Actualment l’OACU es dedica a la investigació i a la formació, amb especial èmfasi a l’estudi de la ciutat i un dels seus elements constitutius: el conflicte. Integrat per investigadors i professionals independents o pertanyents a diversos centres d’investigació internacionals, l’OACU té com a principal repte activar i promoure l’estudi de la ciutat fent dialogar les diferents perspectives de l’antropologia urbana: la sociologia, l’arquitectura, l’urbanisme, la geografia humana, la criminologia, etc.

Segons l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, la gran varietat d’activitats quotidianes que poden observar-se a la societat actual fa que els tipus de conflictes existents siguin múltiples, variables i imprevists. Precisament per evitar imprimir al dinamisme i la fluïdesa de la conflictivitat social un caire essencialista, el col·lectiu creu que és imprescindible analitzar el conflicte no només endinsant-se en la seva dimensió social, sinó, sobretot, ubicant-lo en el seu context urbà: la ciutat.

L’OACU afirma que a la ciutat contemporània exerceixen un paper fonamental les relacions de poder, l’espacialitat i el control social que s’imposen sobre els individus, tant determinant com negant l’espontaneïtat de les seves relacions socials. Així, el principal objectiu de l’OACU és aproximar-se operativament a la noció de conflicte adoptant una perspectiva interdisciplinària i comparativa, centrant l’anàlisi en un context local on els processos de negociació d’allò urbà –i la seva declinació a l’esfera social, cultural i política– impliquin una espècie de lluita pel reconeixement dins d’una societat global marcada per imperatius neoliberals.

La investigació portada a terme per l’OACU neix de l’exigència d’entendre i reflexionar sobre les formes que el “conflicte” pren a les ciutats contemporànies. Segons el col·lectiu, la conflictivitat social és inherent a la societat urbana en general, una constant històrica que converteix les ciutats en epicentres de la revolta i de les seves modalitats. A partir d’aquests supòsits i inquietuds, l’OACU pretén, per un cantó, inventariar aquells fenòmens de desacatament quotidià o extraordinari –moltes vegades invisibles– dirigits o inspirats pel rebuig a un ordre espacial, econòmic, polític o social i, per l’altre, etnografiar aquests fenòmens, no tan sols com a mera forma de resistència i oposició en contra del “poder” –a les normatives que el sustenten i a les autoritats que l’executen-, sinó sobretot com a emergència, expressió i eina d’allò urbà.

El col·lectiu afirma que sota aquests fenòmens conflueixen les lluites per l’habitatge, el copyleft, el petit furt quotidià en els grans magatzems, l’autonomia alimentària o la lluita per l’espai públic, és a dir, la generació i conquesta de formes de relació i d’intercanvi paral·leles i combatives davant les condicions de vida en la societat urbana. De la mateixa manera, l’OACU contempla accions de “resistència política” coordinades per veïns, assemblees o grups autònoms, així com aquells fenòmens de deserció que tant han incomodat a les ciències socials per la seva manca de discurs: els motins cíclics en les perifèries de les grans ciutats, els disturbis periòdics vinculats a les celebracions esportives, etc. Per al col·lectiu, tots aquests fenòmens s’associen als mecanismes de dominació urbana i mercantilització de la ciutat engegats per les autoritats i el capital. Aquests mecanismes –afirma l’OACU– prenen forma com a projectes de tematització i patrimonializació de l’espai, turistificant l’entorn i estimulant els processos de privatització espacial, com la gentrificació i l’especulació immobiliària, que acaben expulsant a grans contingents de població.